“Hi ha pel·lícules de pràcticament tots els gèneres ambientats a la mar: aventures, thrillers, bèl·liques...”, diu Fernando de Cea Velasco, capità de fragata de l’Armada espanyola retirat i home apassionat pel cinema, especialment pel Hollywood clàssic. Al llibre Cine y navegación. Los 7 mares en 70 películes, editat per Berenice, ajunta les seves dues passions en un manual ordenat per gèneres en què comenta les pel·lícules bàsicament des del punt de vista cinematogràfic, però parant atenció també a curiositats i aspectes tècnics de la navegació (armament, maniobres...).
Setanta títols
El llibre dedica quatre o cinc pàgines a cada una de les 70 pel·lícules que esmenta, amb títols tan coneguts com els nou que destaquem a la pàgina següent, i d’altres com Ulises, El cisne negro, Piratas del Caribe, El motí del Caine, El hidalgo de los mares, Las tres noches de Eva, L’aventura del Posidó, La batalla del riu de la Plata, Mar cruel, Tenir-ne o no, La tempesta perfecta o Capità Phillips, per citar-ne algunes.
A part dels 70 títols destacats, hi ha referències a 500 pel·lícules protagonitzades pel mar, els vaixells i els mariners. “L’entorn marítim és molt atractiu per al cinema, provoca sensacions d’infinitud, de romanticisme, d’aventura, però és hostil per a l’home, també provoca temor...”, comenta Fernando de Cea en una entrevista a El Punt Avui, quan li preguntem per què els oceans han inspirat tantes pel·lícules.
Fernando de Cea (Madrid, 1958) és periodista i escriptor, autor de diverses novel·les i responsable de la web de cinema El blog de Ethan. L’origen d’aquest manual està relacionat amb un assaig anterior: “Neix del darrer llibre que vaig escriure sobre cinema, que es titulava El autoremake en el cine, que resultava una mica massa específic, només per a cinèfils i estudiosos del tema. Em vaig proposar fer alguna cosa per a un públic més ampli i el tema era gairebé inevitable, jo sóc mariner i sempre m’ha interessat el cinema marítim.”
Vaixells, mariners, mars
El primer problema que es va trobar és la gran quantitat de títols que hi ha. “Sortien massa títols, i havia d’acotar. Per això vam descartar les pel·lícules de submarins i de busseig, tot i que n’hi ha moltes i de molt bones.”
Com a militar professional retirat, li preguntem pel realisme del cinema bèl·lic. “Algunes pel·lícules que cito al llibre estan molt ben fetes –respon–, són molt realistes, com per exemple La batalla del riu de la Plata, de Michael Powell i Emeric Pressburger [1956]. Les escenes en què no passa gairebé res, descriuen molt bé el que passa a bord d’un vaixell de guerra.”
Als vaixells que capitanejava no hi faltava el cinema. “Tots els dies vèiem una pel·lícula, en tots els vaixells on jo he estat. Quan estàvem en trànsit i no havíem de fer maniobres complicades, cada dia després de sopar es passava una pel·lícula.
